La pàgina en blanc

Ei! Què fas, mirant-me com un estaquirot? Sóc aquí, a punt perquè m’omplis de paraules, punts, comes, apòstrofs i algun guionet. Potser puc fer por d’entrada, així tan buida, tan blanca, però si busques ben al fons, dins teu, no hi veus el blanc d’esperança, el buit d’il·lusió per omplir? Un cop ple, res ja no es pot omplir més, però buit… Buit, hi poden cabre totes les possibilitats, absolutament totes.

Potser és això, potser no vols omplir-me perquè llavors ja no hi cabrà res més, ja només podrà existir allò que has escrit, sigui bo, dolent o superflu. És cert, però si et quedes en la “il·lusió de” sense acabar de posar el que t’omple l’ànima sobre el paper, serà per sempre una il·lusió flotant, i una il·lusió flotant, sense terra, acaba sent una desil·lusió, perquè no es fa mai realitat.

Pensa una cosa, no estic sola. Hi ha mil pàgines en blanc. Milions! Quan jo estigui plena, podràs tornar a sentir la mateixa il·lusió amb la següent. I així, ad eternum. Què me’n dius? Em comences a fer pessigolles?

Posted in General | Leave a comment

“No hay barrera, cerradura ni cerrojo que puedas imponer a la libertad de mi mente”

Un paquet?! Per mi?! L’obro amb il·lusió però d’entrada la frase de la coberta em genera desconfiança. Es tractarà d’un quadern de notes polítiques? El fullejo i… Hi ha algú que es pugui emocionar de tal manera davant d’una llibreta en blanc? De seguida, la frase cobra un altre sentit… “Escriu, escriu…” Sóc lliure d’escriure el que la meva ment em deixi.

“Escriu, escriu”, em diu la llibreta, la Virginia, la Marea, escriu la il·lusió, l’esperança, l’amor fins i tot, que et desperta una llibreta en blanc. Escriu l’agraïment d’un regal com aquest en el moment en què ho enviaries tot a prendre… “Escriu, escriu”, escriu el rebuig, la ràbia, la fúria, escriu el que et crida cada òrgan del teu cos. Escriu cada inscripció a foc roent, canvia la teva pell per la de la llibreta i això et farà lliure.

I com m’agradaria escriure cada inscripció tatuada a cada tros de pell, a cada víscera, però o no les veig, o no les vull veure, o no en sé. O potser és que no he de buscar enllà en el passat, ja que no existeix, potser només he d’escriure el que sento ara mateix, només hi ha aquesta manera d’alliberar el cos i la ment.

Posted in General | 2 Comments