“No hay barrera, cerradura ni cerrojo que puedas imponer a la libertad de mi mente”

Un paquet?! Per mi?! L’obro amb il·lusió però d’entrada la frase de la coberta em genera desconfiança. Es tractarà d’un quadern de notes polítiques? El fullejo i… Hi ha algú que es pugui emocionar de tal manera davant d’una llibreta en blanc? De seguida, la frase cobra un altre sentit… “Escriu, escriu…” Sóc lliure d’escriure el que la meva ment em deixi.

“Escriu, escriu”, em diu la llibreta, la Virginia, la Marea, escriu la il·lusió, l’esperança, l’amor fins i tot, que et desperta una llibreta en blanc. Escriu l’agraïment d’un regal com aquest en el moment en què ho enviaries tot a prendre… “Escriu, escriu”, escriu el rebuig, la ràbia, la fúria, escriu el que et crida cada òrgan del teu cos. Escriu cada inscripció a foc roent, canvia la teva pell per la de la llibreta i això et farà lliure.

I com m’agradaria escriure cada inscripció tatuada a cada tros de pell, a cada víscera, però o no les veig, o no les vull veure, o no en sé. O potser és que no he de buscar enllà en el passat, ja que no existeix, potser només he d’escriure el que sento ara mateix, només hi ha aquesta manera d’alliberar el cos i la ment.

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

2 Responses to “No hay barrera, cerradura ni cerrojo que puedas imponer a la libertad de mi mente”

  1. yuju says:

    muy bonito el bloc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *